Excursió a Porcingles

La vall del riu Toran és una de les més amagades i autèntiques de la Val d'Aran. La meva preferida. Amaga pobles com Canejan, Campespin, Porcingles i Sant Joan de Toran, a més del verd de les seves fagedes que et fan respirar la humitat del clima atlàntic. És aquí on he anat a trobar a la Florinda. Aquest dona viu amb el seu germà a Porcingles, un nucli agregat a Canejan de 5 cases i 2 habitants. Està clar que surtin o no els formatges m'ho estic passant genial escoltant les històries d'altres temps i les confidències culinàries d'aquestes dones.

La Florinda tenia les seve pròpies vaques, fins que va morir la seva mare, fa un parell d'anys i se les va vendre. Troba a faltar el gust de la llet acabada de munyir i clar, li he dit que li pujaré un parell de litres a canvi d'altres estones de conversa vora el foc (si, foc, és estiu però no ho sembla!). Per cert, ja tinc llet. L'he trobat a Fos, però el que més m'agrada d'això és que la protagonista és també una dona: Madame Agasse. Diu que es dedica a a vendre als mercats la carn de vedells que només s'alimenten de llet. Està clar que ha de ser boníssima. Dijous vinent vaig a buscar la primera remesa de llet, entre 8 i 10 litres, a 1 euro/litre. D'aquesta sí que he d'aconseguir una foto perquè no té desperdici hehehe

Però anem al que toca: la me va recepta es va perfilant. La Florinda coincideix amb la Maria, però ha estat molt precisa a l'hora de parlar de temperatures, dosis de quall i temps d'espera. Tot i això, encara no he trobat ningú que m'expliqui com es fa la barreja d'oli i rom per pintar el formatge quan es va assecant. Diuen que si vaig a Bausen m'ho explicaran. La Teresita és doncs la propera parada!