Declaració d'intencions

Des de que vaig trobar la formatgera de la meva àvia ja no dormo tranquil·la. Des de que sóc una paisatgista que s'estima l'Aran tampoc. Les dones grans i sàvies del poble em diuen que totes les cases feien formatges, els homes allò de "abans tot això eren camps". Avui el bosc es menja els pobles que no s'han vist devorats per l'urbanisme. Avui la llet surt només del súper i no de les vaques. Avui comença l'aventura estival de fer formatges a l'Aran.

Principis bàsics:

1. Trobar un pagès que em vengui llet de vaca aranesa, la del Commenges, res de vaques suïsses ni de comprar la llet a l'Aragó.

2. Recuperar les varietats de formatges que fa 30 anys encara es feien a l'Aran, especialment aquella varietat picant que s'untava durant la maduració amb una barreja de cognac o rom.

3. Passar hores i hores amb les àvies que n'havien fet, i que m'ho expliquin. Manolita Peimunic, Teresa dera Tuquèra, Irene de Joan Canejan i un llarg etc.

4. Fer una ruta de formatgeries artesanes de la zona occitana veïna del Couserans, per aprendre també dels mestres artesans formatges occitans.

5. Implicar a dones joves del poble en aquest projecte. Nosaltres també podem ser innovadores i empresàries, i perquè no dir-ho, d'alguna manera hem de sortir de la crisi.

6. Introduir vocables com custòdia del territori, gestió del paisatge o slow food en el vocabulari dels polítics aranesos (i treure l'exclusivitat d'altres com pletes, ARE's i esquí, per què no?)

7. Fer formatge i menjar-me'l amb els amics.

En aranès del formatge se'n diu hormatge, i jo seré era hormatgèra.


Comença la recerca etnològica formatgera per terres araneses.